CARN D’OLLA AL FERRÚS, ENSIJA

 Aquest finde tornem a la Roca Gran d'en Ferrús. Un lloc que encara manté una essència salvatge i poder és per això que sempre que hi escalo, aconsegueixo arribar a un punt de desconnexió i contacte amb la natura més profund que en altres espais.

També és en aquesta paret propera a casa on vaig estrenar-me en el tema de vies una mica més obligades, fent Conill amb Tapioca i marcant un canvi en les meves capacitats com a escalador.

Aquest cop, però és el Pau qui s'estrena en aquesta paret, està clar que està nerviós, ell és de la broma, però avui no xerra gaire, diu que prefereix guardar energies només per escalar😅.

Deixant de banda les reflexions de padrí, que per edat encara no ens toquen, anem a parlar de l’activitat i la via en si.

- Llarg 1 (6c): Vam començar a escalar el primer llarg a les 10 del matí, i li va “tocar” a l’Eloi. El va obrir ràpidament i sense gaires complicacions. Té una entrada física que es protegeix bé amb aliens, després arribes al primer parabolt i de seguida relaxa. Un cop passat el pont de roca, es torna a ficar tiessu i cal fer una apretadeta curta, però intensa fins a R. (2 expansions més fan que no sigui obligat). 

L1

- Llarg 2 (6a): A la ressenya el marquen de 6b, els tres pensem que és 6a com a molt, entrada de diedre una mica trencada, però hi ha un pitó i a més és fàcil de protegir. Després placa tombada fins a la feixa, R còmode.

- Llarg 3 (6b): Sortir de R a buscar 2 fissuretes on entren aliens a caldo, xapes pitó i la cosa es posa fina. Pas fanàtic per sortir del parabolt i olfacte fins a trobar la R (molt còmode). Aquesta està a l’esquerra de la R de la via llarga durada, i si arriba per un diedre de III maco i amb bona roca. 

- Llarg 4 (7a): Sens dubte el llarg estrella de la via, no pel grau, sinó per la qualitat de l’escalada. La primera expansió està lluny, però es protegeix bé! Un cop xapat comença la festa. L'escalada en els 3 primers parabolts va d'aguantarli a uns bombillus amb pressa bastant bona. Després canvia la dinàmica i en les següents 4 assegurances cal escalar en placa amb regleta positiva (o no) i no ficar-se nerviós, ja que no hi ha cap pas extrem. 

Cal dir que l’escalada és obligada, però en cap moment he passat por, a més en els trams fàcils es pot complementar amb cosa petita.

- Llarg 5 (6b): Sortida de R amb factor 2, més fi del que esperàvem, l'Eloi ha de fer una bona apretada per no caure sobre nostre. El Pau, en canvi, passa flotant sortint més per la dreta. Seguidament, una bavaresa fàcil de protegir i ja tendència dreta per terreny fàcil fins a la R (còmode).

- Llarg 6 (6b+): Aquest li toca al Pau. Protegeix bé fins al primer parabolt. El xapa i fot uns passos guapos que flipem amb l’Eloi des de la R. Pensem que segurament s’ha complicat, però que han quedat prou estètics. Un cop al 2n parabolt, intenta sortir recta i no ho veu. Prova per la dreta i tampoc. Al final surt una mica per l’esquerra i quan creiem que ja ha sortit de les dificultats, despres d’una bona lluita d’arrosegament corporal i adherencia de pitrall, agafa el vol i ens ve a visitar a la reunió. Per sort no s’ha fet mal i tot ha acabat amb un fart de riure. Li torna a cardar morro i aquest cop surt bé. D’aquest 2n parabolt cal anar a buscar un arbre a dretes i després recte trobarem la R. 

De tots els 6bs, aquest m’ha semblat el més difícil.

- Llarg 7 (6b+): Llarg molt guapo i ben trobat, diedre amb un bon ambient que es deixa fer i protegir bé.

- Llarg 8 (6a+): Ressenya original diu 6b, també coincidim que és més fàcil. Pots sortir a buscar la R de Conill, o si no vols rapelar, tirar ja directe cap a la feixa a buscar algun arbre on muntar reunió ja fora de perill.

En conjunt hem trobat que és una via bona, menys mantinguda que la Conill amb Tapioca, però oberta amb un criteri similar. Ens ha deixat amb un bon gust de boca i amb ganes de tornar al Ferrús. 

Deixo la ressenya dels aperturistes, que és molt encertada i no té cap pèrdua.