CARN D’OLLA AL FERRÚS, ENSIJA
Aquest finde tornem a la Roca Gran d'en Ferrús. Un lloc que encara manté una essència salvatge i poder és per això que sempre que hi escalo, aconsegueixo arribar a un punt de desconnexió i contacte amb la natura més profund que en altres espais. També és en aquesta paret propera a casa on vaig estrenar-me en el tema de vies una mica més obligades, fent Conill amb Tapioca i marcant un canvi en les meves capacitats com a escalador. Aquest cop, però és el Pau qui s'estrena en aquesta paret, està clar que està nerviós, ell és de la broma, però avui no xerra gaire, diu que prefereix guardar energies només per escalar😅 . Deixant de banda les reflexions de padrí, que per edat encara no ens toquen, anem a parlar de l’activitat i la via en si. - Llarg 1 (6c ): Vam començar a escalar el primer llarg a les 10 del matí, i li va “tocar” a l’Eloi. El va obrir ràpidament i sense gaires complicacions. Té una entrada física que es protegeix bé amb aliens, després arribes al pri...